Aspectes a destacar de la medicina de l’esport

Entrades

Consells per a ciclistes de tots els nivells

Consells per a ciclistes de tots els nivells:

 

He trobat un blog sobre ciclisme , mantingut per un tuitaire molt actiu, en José Salvador, que conté moltes perles.

El blog en si podria millorar en presentació i navegabilitat, però el més important, que és el contingut, presenta alguns articles molt recomanables.

Us deixo l’enllaç a un article en particular amb consells de com fer sortides en bici minimitzant els riscos per la salut:   http://is.gd/Jhyzvo

Què l’hi ha passat a en Puyol ? Les luxacions de colze explicades.

Aquesta setmana, l’actualitat esportiva ha dut a les primeres planes dels mitjans de comunicació arreu del món la lesió del colze d’en Puyol, els famós jugador del Barça de fútbol.

Aquest fet ha dut la Traumatologia a ocupar bona part de tertúlies i converses, desplaçant així temes més globals, com ara la crisi econòmica i social, o “el problema català” , per exemple.

Hem rebut moltes consultes, per curiositat o interés personal sobre la lesió d’aquest jugador i el seu tractament. Donat l’impacte mediàtic, hem pensat que una mica de difusió sobre aquestes lesions, no gaire infreqüents, podria ser de l’interés dels nostres lectors.

Sabem pels mitjans de comunicació que en Puyol, ha patit una “luxació de colze” i que seguirà un “tractament conservador”. Poca cosa més ha transcedit, donada la rellevància estratègica del personatge en l’esquema del Barça, i les repercussions que la seva lesió pot tenir en el desenvolupament de la temporada. Deixant de banda el dret a la confidencialitat, aquest secretisme contrasta amb l’allau d’informació que es va facil.litar en altres casos similars, com el d’en Villa la temporada passada.

 

Probablement això s’explica, pel fet que la medicina no és una ciència exacta, i que dins la medicina, la cirurgia encara ho és menys, i dins la cirurgia, la Cirurgia Ortopèdica i Traumatològia encara ho és molt menys. Les variables que estan implicades en un cas així, són moltes, i resulta molt complexe establir el millor camí a prendre en el seu tractament. Probablement no és gaire desencertat afirmar que el tractament s’ha de fer a mida en cada cas.

 

Mirem-ho: el colze és una articulació molt complexe. Hi intervenen tres òssos: l’húmer, el radi i el cúbit, molts lligaments, més de mitja dotzena de nervis i artèries i en realitat està constituïda per tres articulacions, les dues de l’húmer amb el radi i el cúbit i la del cúbit i el radi entre ells.

No cal que parli de l’importància de la mobilitat d’aquesta articulació. Qualsevol que hagi portat un guix al braç, sap com es tornen de difícils activitats aparentment tan simples com menjar , pentinar-se (aquells que tinguin cabell 😉 és clar) o vestir-se i rentar-se. Segur que en Puyol tindrà molta gent disposada a ajudar-lo, però penseu un moment en l’impacte que pot tenir la pèrdua de la funció del colze en, per exemple una persona d’edat avançada que visqui sola…

Cada any hi ha 5 casos de luxació del colze per cada 100.000 habitants, i aproximadament la meitat d’aquests casos són “luxacions pures”, és a dir no s’hi afegeix la fractura de cap dels ossos implicats.

Hem de suposar que aquesta ha estat la lesió de’n Puyol, perquè si hi hagués hagut alguna fractura òssia, el més probable és que hagués passat per quiròfan.

Una vegada fet el diagnòstic, quin és el millor mètode de tractament d’aquesta lesió? Doncs bé, segurament us sorprendrà saber que no hi ha evidència suficientment robusta que permeti afirmar que un mètode de tractament té millors resultats que un altre a llarg terme. A més, hi ha pocs estudis correctes que adrecin adequadament aquesta pregunta. Potser el tema no interessa massa als investigadors? Potser amb l’impacte mediàtic que hi ha hagut això canviï? Ho dubto…

Si arriveu amb una lesió similar al Departament d’Urgències d’un Hospital del món Occidental, el més segur és que abans que res, us facin una radiografia, es confirmi el tipus de lesió i seguidament, sense perdre massa temps, us posin el colze al seu lloc.

 

Seguidament, us la immbilitzaran, probablement amb un guix, i us enviaran a casa amb la recomanació de visitar un especialista pel seguiment de la lesió.

Us trobareu, que a partir d’aques punt, la forma de tractar la luxació pot variar segons l’especialista que visiteu. Algú conservarà el guix unes tres setmanes, i altres el trauran i recomanaran iniciar RHB tant aviat com les molèsties ho permetin. En tot cas no hi ha evidència, com dèia, que a llarg terme cap dels dos mètodes sigui superior a l’altre. El que si que se sap, és que amb la mobilització ràpida, la recuparació de la mobilitat de l’articulació es produeix abans.

Pot tenir conseqüències a llarg terme, una luxació de colze? Probablement si. Sigui quin sigui el mètode de tractament, és probable que es perdin alguns graus tant de flexió com d’extensió però habitualment aquestes pèrdues no es tradueixen en disminució de la capacitat funcional del braç, és a dir, que el pacient pot tornar a fer “vida normal” ( tant “normal” com la seva vida fos abans de la lesió, és clar…). En alguns casos, una minoria, pot quedar una inestabilitat deguda a que algun lligament lateral no ha pogut recuperar la seva funció estabilitzadora, i després s’ha de plantejar la intervenció quirúrgica. Però com dic, són una minoria de casos, i en tot cas, figues d’un altre paner…

Com evitar lesions produïdes al córrer ?

Amb l’arribada del bon temps, és possible que ens animem a sortir a fer exercici a l’aire lliure. Potser la tardor i l’hivern ens han dut a un estil de vida més sedentar i ara volem tornar-nos a posar en forma.

Córrer és un dels esports més populars, saludables, barats i per tant eficients que podem fer. No cal quedar amb ningú si els horaris no coincideixen, no cal llogar pistes o pagar una quata a un club. Calçar-se unes bones esportives …i a suar !

I tant! Endavant amb l’estil de vida responsable ¡ Abans de sortir per la porta però, caldria tenir en compte una quants consells que poden evitar lesions que poden arribar a donar molts mals de caps als corredors.

A tota la zona de Granollers i el Vallès Oriental en general, hem vist un gran increment dels afeccionats a córrer, en gran part degut a la influència positiva de la Mitja Marató. Cada any un nombre molt significatiu de nous corredors s’inicïen sota el tutelatge de l’organització, que proporciona guiatge i consell per a obtenir un entrenament adequat i segur.

Per tots aquells que no heu tingut la oportunitat de participar en aquells tallers i que voleu adquirir una rutina segura a l’hora de fer exercici, aquí teniu uns quants consells:

 

  • Cal planificar abans de sortir per la porta!
  • En el vostre plan, haurieu d’incloure una bona estona destinada a escalfar i relaxar la musculatura. Això inclou estirament
  • Proporcioneu-vos un bon calçat, que estigui amortiguat adequadament. Reemplaceu-lo quan tingui la sola gastada, especialment si es gasta més d’un costat que d’un altre.
  • Si pots, escull àrees per còrrer amb una bona superfície, que absorveixi les passes, ideals els “camins de carro”. Cal evitar córrer molt sovint per ciment o asfalt.
  • No intenteu aconseguir la forma massa ràpid. Incrementeu la durada i l’intensitat de l’esforç paulatinament. Escolta el teu cos.
  • Sigueu consistents amb el règim d’exercici. Al cos l’hi agrada la regularitat.
  • Passes curtes abans que llargues, espatlles i coll relaxats.
  • Manteniu-vos ben hidratats, abans, durant i després de l’exercici.
  • Quan acabeu la vostra sessió del dia, doneu-vos temps per anar refredant el cos, no us atureu de cop.
  • Dediqueu una bona estona a fer exercicis d’estiraments i relaxació.
  • Descanseu les hores adequades després de córrer.

Seguint aquests consells be senzills, es podrien evitar moltes lesions musculars i per ús inadequat.

Escolteu els senyals d’alarma que us envii el cos i no forceu mai la màquina quan aparegui dolor.

 

 

El turmell, tan important, tan del.licat i tan…mal cuidat.

La lesió més freqüent entre els esportistes, és de llarg, el que popularment es coneix com a “esquinç de turmell”.

De fet, és una lesió molt més complexe del que es pot suposar a primera vista, afecta fins a un 30 % de tots els esportistes entre 16 i 22 anys, i compren una sèrie d’entitats que van des de una lleugera distensió dels lligaments que envolten les articulacions del turmell fins a una ruptura total amb lesió a la cúpula cartilaginosa.

El fet de no completar una recuperació adequada de la lesió o de que aquesta no sigui evaluada correctament, pot portar a una inestabilitat crònica, amb els efectes que això comporta no només a la pràctica esportiva, si no a la salut i qualitat de vida del pacient en general.

Fa anys, aquestes lesions solien ser reparades a quiròfan. Avui hi ha molt bona evidència que en la gran majoria dels casos, s’obtenen uns resultats iguals o millors, sense haver de passar per quiròfan. Aquest canvi de tendència potser ha influït en considerar aquestes lesions com a “menors”. És una interpretació perillosa.

Si el tractament d’aquestes lesions no inclou un bon programa de rehabilitació, la funció del turmell es pot veure afectada negativament, amb una perillosa tendència a la repetició de la lesió i a una cronificació de la inestabilitat.

Cal fer una bona valoració inicial de la lesió i adequar el tractament a les característiques individuals de cada pacient.

Per cert, mireu el peu dret del jugador que porta la pilota a la foto adjunta…

 

Us deixo un enllaç a la pàgina web de l’Associació Americana de Metges de Família que exposa molt correctament l’abordatge d’aquesta lesió:

http://www.aafp.org/afp/2001/0101/p93.html#afp20010101p93-b20

 

També us deixo bibliografia més acadèmica per a qui vulgui investigar més a fons el problema:

  • Perlman M, Leveille D, DeLeonibus J, Hartman R, Klein J, Handelman R, et al. Inversion lateral ankle trauma: differential diagnosis, review of the literature, and prospective study. J Foot Surg. 1987;26:95–135
  • Koutures, CG, Gregory, AJM, Council on Sports Medicine and Fitness. Injuries in Youth Soccer. Pediatrics 2010; 125: 410-414.
  • Ekman EF, Fiechtner JJ, Levy S, Fort JG. Efficacy of celecoxib versus ibuprofen in the treatment of acute pain: a multicenter, double-blind, randomized controlled trial in acute ankle sprain. Am J Orthop (Belle Mead NJ). 2002 Aug;31(8):445-51.
  • Bennett WF. Lateral ankle sprains. Part II: acute and chronic treatment. Orthop Rev. 1994;23:504–10.
  • Safran MR, Benedetti RS, Bartolozzi AR 3d, Mandelbaum BR. Lateral ankle sprains: a comprehensive review. Part 1: etiology, pathoanatomy, histopathogenesis, and diagnosis. Med Sci Sports Exerc. 199931(7 suppl):S429–37.
  • Karlsson J, Lundin O, Lind K, Styf J. Early mobilization versus immobilization after ankle ligament stabilization. Scand J Med Sci Sports. 1999;9:299–303