Us expliquem aspectes tècnics de Traumatologia, Cirurgia Ortopèdica i Fisioteràpia

Entrades

Cada respirador 3D salvarà una vida

Són molts els professionals que treballen des d’avui, a ritme accelerat, per poder distribuir a tot el país respiradors 3D. “Se salvaran moltes vides i no ho afirmo jo, sinó el director del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el director del CatSalut i el president del Col·legi de Metges, perquè els pacients que necessiten intubació i que no tenien màquina ara en tindran”, ha assegurat Manuel Balcells, president del Consell Assessor del Departament de Salut de la Generalitat, en una entrevista per videoconferència amb Antoni Bassas. Enmig de la crisi sanitària, la fabricació de respiradors 3D és un pas molt important per fer baixar la corba de morts: “Cada respirador 3D salvarà una vida”, ha dit Balcells. El president del Consell Assessor del Departament de Salut ha assegurat que a mitjans d’aquesta setmana es podran imprimir 100 unitats de respiradors 3D al dia i que a finals de setmana s’arribarà a les 300 unitats. A més, també s’estan imprimint ulleres i mascaretes de protecció.

Comencen a imprimir-se els primers respiradors 3D

La impressió de respiradors 3D ha estat possible gràcies a l’aliança entre el Consorci de la Zona Franca, el fabricant d’electrònica HP, el centre tecnològic Leitat (Tecnio) i la firma automobilística Seat. El disseny l’ha fet l’enginyer de Leitat Magí Galindo, i ha estat validat a nivell mèdic pel doctor Lluís Blanch, director d’innovació a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i expert en ventilació mecànica.

Fabricar els respiradors 3D va ser una petició del departament de Salut de la Generalitat davant la falta de respiradors i dels problemes d’abastiment. S’hi treballa intensament des de dijous de la setmana passada. Per fer la impressió de respiradors 3D es van utilitzar els esquemes que ja havia desenvolupat la Universitat de Rice de Texas. Els plànols eren en obert i es van poder fer servir per fabricar un model que ha estat clínicament validat.

Tanmateix, aquests respiradors 3D només es podran utilitzar 3 o 4 dies per a situacions d’emergència, fins que els pacients es puguin reubicar i puguin utilitzar respiradors normals.

Els metges temen que faltin respiradors durant els pròxims dies

La diferència entre un respirador 3D i un respirador normal és que en el segon cas l’aire, quan el pacient respira, es dosifica. “En els respiradors 3D no hi ha dosificació i el pacient ha d’estar sedat perquè si no lluitaria contra el respirador”, assegura Balcells. Els preus dels respiradors 3D són infinitament més baixos: “Estem parlant d’una solució d’emergència, en cap cas no poden substituir els altres, que han estat fabricats després de dos anys de recerca, però seran molt útils per salvar vides”, ha dit Balcells. L’homologació definitiva d’aquests respiradors 3D trigarà, però de moment ja han estat validats de manera provisional. Per tant, des d’avui dilluns es poden començar a produir en cadena a Catalunya i no només es podran utilitzar a Espanya sinó també a Europa i al món.

Els respiradors s’estan fabricant a la Zona Franca i als centres que té Leitat a Barcelona i Terrassa. La gestió dels respiradors 3D la farà el SEM, que recollirà les màquines i les distribuirà. Són molts els que s’han implicat en aquest projecte, que salvarà moltes vides: “Hi ha moltes iniciatives, Catalunya es un país d’emprenedors”, ha destacat Balcells.

 

 

Notícia publicada al diari ara el passat 23/03/2020.

 

 

Què l’hi ha passat a en Puyol ? Les luxacions de colze explicades.

Aquesta setmana, l’actualitat esportiva ha dut a les primeres planes dels mitjans de comunicació arreu del món la lesió del colze d’en Puyol, els famós jugador del Barça de fútbol.

Aquest fet ha dut la Traumatologia a ocupar bona part de tertúlies i converses, desplaçant així temes més globals, com ara la crisi econòmica i social, o “el problema català” , per exemple.

Hem rebut moltes consultes, per curiositat o interés personal sobre la lesió d’aquest jugador i el seu tractament. Donat l’impacte mediàtic, hem pensat que una mica de difusió sobre aquestes lesions, no gaire infreqüents, podria ser de l’interés dels nostres lectors.

Sabem pels mitjans de comunicació que en Puyol, ha patit una “luxació de colze” i que seguirà un “tractament conservador”. Poca cosa més ha transcedit, donada la rellevància estratègica del personatge en l’esquema del Barça, i les repercussions que la seva lesió pot tenir en el desenvolupament de la temporada. Deixant de banda el dret a la confidencialitat, aquest secretisme contrasta amb l’allau d’informació que es va facil.litar en altres casos similars, com el d’en Villa la temporada passada.

 

Probablement això s’explica, pel fet que la medicina no és una ciència exacta, i que dins la medicina, la cirurgia encara ho és menys, i dins la cirurgia, la Cirurgia Ortopèdica i Traumatològia encara ho és molt menys. Les variables que estan implicades en un cas així, són moltes, i resulta molt complexe establir el millor camí a prendre en el seu tractament. Probablement no és gaire desencertat afirmar que el tractament s’ha de fer a mida en cada cas.

 

Mirem-ho: el colze és una articulació molt complexe. Hi intervenen tres òssos: l’húmer, el radi i el cúbit, molts lligaments, més de mitja dotzena de nervis i artèries i en realitat està constituïda per tres articulacions, les dues de l’húmer amb el radi i el cúbit i la del cúbit i el radi entre ells.

No cal que parli de l’importància de la mobilitat d’aquesta articulació. Qualsevol que hagi portat un guix al braç, sap com es tornen de difícils activitats aparentment tan simples com menjar , pentinar-se (aquells que tinguin cabell 😉 és clar) o vestir-se i rentar-se. Segur que en Puyol tindrà molta gent disposada a ajudar-lo, però penseu un moment en l’impacte que pot tenir la pèrdua de la funció del colze en, per exemple una persona d’edat avançada que visqui sola…

Cada any hi ha 5 casos de luxació del colze per cada 100.000 habitants, i aproximadament la meitat d’aquests casos són “luxacions pures”, és a dir no s’hi afegeix la fractura de cap dels ossos implicats.

Hem de suposar que aquesta ha estat la lesió de’n Puyol, perquè si hi hagués hagut alguna fractura òssia, el més probable és que hagués passat per quiròfan.

Una vegada fet el diagnòstic, quin és el millor mètode de tractament d’aquesta lesió? Doncs bé, segurament us sorprendrà saber que no hi ha evidència suficientment robusta que permeti afirmar que un mètode de tractament té millors resultats que un altre a llarg terme. A més, hi ha pocs estudis correctes que adrecin adequadament aquesta pregunta. Potser el tema no interessa massa als investigadors? Potser amb l’impacte mediàtic que hi ha hagut això canviï? Ho dubto…

Si arriveu amb una lesió similar al Departament d’Urgències d’un Hospital del món Occidental, el més segur és que abans que res, us facin una radiografia, es confirmi el tipus de lesió i seguidament, sense perdre massa temps, us posin el colze al seu lloc.

 

Seguidament, us la immbilitzaran, probablement amb un guix, i us enviaran a casa amb la recomanació de visitar un especialista pel seguiment de la lesió.

Us trobareu, que a partir d’aques punt, la forma de tractar la luxació pot variar segons l’especialista que visiteu. Algú conservarà el guix unes tres setmanes, i altres el trauran i recomanaran iniciar RHB tant aviat com les molèsties ho permetin. En tot cas no hi ha evidència, com dèia, que a llarg terme cap dels dos mètodes sigui superior a l’altre. El que si que se sap, és que amb la mobilització ràpida, la recuparació de la mobilitat de l’articulació es produeix abans.

Pot tenir conseqüències a llarg terme, una luxació de colze? Probablement si. Sigui quin sigui el mètode de tractament, és probable que es perdin alguns graus tant de flexió com d’extensió però habitualment aquestes pèrdues no es tradueixen en disminució de la capacitat funcional del braç, és a dir, que el pacient pot tornar a fer “vida normal” ( tant “normal” com la seva vida fos abans de la lesió, és clar…). En alguns casos, una minoria, pot quedar una inestabilitat deguda a que algun lligament lateral no ha pogut recuperar la seva funció estabilitzadora, i després s’ha de plantejar la intervenció quirúrgica. Però com dic, són una minoria de casos, i en tot cas, figues d’un altre paner…

Els factors de creixement acceleren la curació de les lesions al tendó d’Aquil.les

Al Congrés de l’Associació Britànica de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (BOA) celebrat  la setmana passada, s’han presentat els resultats d’un estudi control.lat que mostren evidència que els Factors de Creixement Plaquetari acceleren la curació de les lesions al tendó d’Aquil.les.

Ho trobareu explicat aquí : http://is.gd/YrV7rP

Factors de creixement

La Teràpia amb factors de creixement va acumulant evidència de la seva eficàcia en diversos procesos de l’aparell locomotor, entre ells les lesions lligamentoses i tendinoses.

A Balcells Centre de Traumatologia i Fisioteràpia acumulem experiència en el seu us.

L’aplicació de la Teràpia es pot fer còmodament a la consulta: https://balcells.cat/serveis/traumatologia/factors-de-creixement/

 

 

Artroscòpia d’espatlla


L’espatlla és una articulació molt móbil en comparació a les altres grans articulacions del cos ( maluc i genoll). Aquesta característica la fa més vulnerable a lesions, degudes a moviments forçats, repetitius o traumatismes.

 

Aquestes lesions poden ser la causa de dolor i pèrdua de funció i en general afectació de la vida diària, com molt bé saben aquells pacients que en alguna ocasió han patit problemes d’espatlla.

 

El tractament quirúrgic de les lesions de l’espatlla ha vist una evolució molt important en els darrers anys gràcies al desenvolupament i millora de les tècniques que es poden practicar mitjançant l’artroscòpia d’espatlla.

 

Una artroscòpia d’espatlla implica una cirurgia feta a través de dues o tres petites ( 5 mm) incisions a la pell, a través de les quals s’introdueixen a l’articulació unes petites càmeres de vídeo i uns instruments que no són més gruixuts que un llàpis.

 

L’artroscòpia té uns avantatges sobre la cirurgia oberta molt atractius pel pacient:

 

  • La recuperació sol ser més ràpida que amb la cirurgia “oberta”
  • Hi ha menys dolor post operatori
  • La operació es pot fer com a cirurgia sense ingrés hospitalari
  • Hi ha menys risc de complicacions.

A Balcells Centre de Traumatologia i Fisioteràpia som experts en el tractament dels problemes de l’espatlla i tenim un interés especial en el desenvolupament de l’artroscòpia d’espatlla.

 

Us adjuntem un link molt interessant de l’Acadèmia Americana de Cirurgia Ortopèdica on s’explica molt bé tot allò que fa referència a l’artroscòpia d’espatlla. És en anglès però hi ha l’opció de veure’l en altres idiomes :

 

http://orthoinfo.aaos.org/topic.cfm?topic=A00589

 

 

Referències:

 

  • Long-term results after arthroscopic shoulder stabilization using suture anchors: an 8- to 10-year follow-up.

van der Linde JA.  van Kampen DA.  Terwee CB.  Dijksman LM.  Kleinjan G.  Willems WJ.

American Journal of Sports Medicine.  39(11):2396-403, 2011 Nov.

 

  • Long term results of arthroscopic Bankart repair for traumatic anterior shoulder instability.

Ee GW.  Mohamed S.  Tan AH.

Journal of Orthopaedic Surgery.  6:28, 2011.

 

  • Results of arthroscopic decompression and tuberoplasty for irreparable massive rotator cuff tears.

Lee BG.  Cho NS.  Rhee YG.

Arthroscopy.  27(10):1341-50, 2011 Oct.

[Journal Article]

  • Clinical and magnetic resonance imaging results of arthroscopic full-layer repair of bursal-side partial-thickness rotator cuff tears.

Koh KH.  Shon MS.  Lim TK.  Yoo JC.

American Journal of Sports Medicine.  39(8):1660-7, 2011 Aug.

 

 

L’espatlla és una articulació molt móbil en comparació a les altres grans articulacions del cos ( maluc i genoll). Aquesta característica la fa més vulnerable a lesions, degudes a moviments forçats, repetitius o traumatismes.

 

Aquestes lesions poden ser la causa de dolor i pèrdua de funció i en general afectació de la vida diària, com molt bé saben aquells pacients que en alguna ocasió han patit problemes d’espatlla.

 

El tractament quirúrgic de les lesions de l’espatlla ha vist una evolució molt important en els darrers anys gràcies al desenvolupament i millora de les tècniques que es poden practicar mitjançant l’artroscòpia d’espatlla.

 

Una artroscòpia d’espatlla implica una cirurgia feta a través de dues o tres petites ( 5 mm) incisions a la pell, a través de les quals s’introdueixen a l’articulació unes petites càmeres de vídeo i uns instruments que no són més gruixuts que un llàpis.

 

L’artroscòpia té uns avantatges sobre la cirurgia oberta molt atractius pel pacient:

 

  • La recuperació sol ser més ràpida que amb la cirurgia “oberta”
  • Hi ha menys dolor post operatori
  • La operació es pot fer com a cirurgia sense ingrés hospitalari
  • Hi ha menys risc de complicacions.

A Balcells Centre de Traumatologia i Fisioteràpia som experts en el tractament dels problemes de l’espatlla i tenim un interés especial en el desenvolupament de l’artroscòpia d’espatlla.

 

Us adjuntem un link molt interessant de l’Acadèmia Americana de Cirurgia Ortopèdica on s’explica molt bé tot allò que fa referència a l’artroscòpia d’espatlla. És en anglès però hi ha l’opció de veure’l en altres idiomes :

 

http://orthoinfo.aaos.org/topic.cfm?topic=A00589

 

 

Referències:

 

  • Long-term results after arthroscopic shoulder stabilization using suture anchors: an 8- to 10-year follow-up.

van der Linde JA.  van Kampen DA.  Terwee CB.  Dijksman LM.  Kleinjan G.  Willems WJ.

American Journal of Sports Medicine.  39(11):2396-403, 2011 Nov.

 

  • Long term results of arthroscopic Bankart repair for traumatic anterior shoulder instability.

Ee GW.  Mohamed S.  Tan AH.

Journal of Orthopaedic Surgery.  6:28, 2011.

 

  • Results of arthroscopic decompression and tuberoplasty for irreparable massive rotator cuff tears.

Lee BG.  Cho NS.  Rhee YG.

Arthroscopy.  27(10):1341-50, 2011 Oct.

[Journal Article]

  • Clinical and magnetic resonance imaging results of arthroscopic full-layer repair of bursal-side partial-thickness rotator cuff tears.

Koh KH.  Shon MS.  Lim TK.  Yoo JC.

American Journal of Sports Medicine.  39(8):1660-7, 2011 Aug.

 

 

L’espatlla és una articulació molt móbil en comparació a les altres grans articulacions del cos ( maluc i genoll). Aquesta característica la fa més vulnerable a lesions, degudes a moviments forçats, repetitius o traumatismes.

 

Aquestes lesions poden ser la causa de dolor i pèrdua de funció i en general afectació de la vida diària, com molt bé saben aquells pacients que en alguna ocasió han patit problemes d’espatlla.

 

El tractament quirúrgic de les lesions de l’espatlla ha vist una evolució molt important en els darrers anys gràcies al desenvolupament i millora de les tècniques que es poden practicar mitjançant l’artroscòpia d’espatlla.

 

Una artroscòpia d’espatlla implica una cirurgia feta a través de dues o tres petites ( 5 mm) incisions a la pell, a través de les quals s’introdueixen a l’articulació unes petites càmeres de vídeo i uns instruments que no són més gruixuts que un llàpis.

 

L’artroscòpia té uns avantatges sobre la cirurgia oberta molt atractius pel pacient:

 

  • La recuperació sol ser més ràpida que amb la cirurgia “oberta”
  • Hi ha menys dolor post operatori
  • La operació es pot fer com a cirurgia sense ingrés hospitalari
  • Hi ha menys risc de complicacions.

A Balcells Centre de Traumatologia i Fisioteràpia som experts en el tractament dels problemes de l’espatlla i tenim un interés especial en el desenvolupament de l’artroscòpia d’espatlla.

 

Us adjuntem un link molt interessant de l’Acadèmia Americana de Cirurgia Ortopèdica on s’explica molt bé tot allò que fa referència a l’artroscòpia d’espatlla. És en anglès però hi ha l’opció de veure’l en altres idiomes :

 

http://orthoinfo.aaos.org/topic.cfm?topic=A00589

 

 

Referències:

 

  • Long-term results after arthroscopic shoulder stabilization using suture anchors: an 8- to 10-year follow-up.

van der Linde JA.  van Kampen DA.  Terwee CB.  Dijksman LM.  Kleinjan G.  Willems WJ.

American Journal of Sports Medicine.  39(11):2396-403, 2011 Nov.

 

  • Long term results of arthroscopic Bankart repair for traumatic anterior shoulder instability.

Ee GW.  Mohamed S.  Tan AH.

Journal of Orthopaedic Surgery.  6:28, 2011.

 

  • Results of arthroscopic decompression and tuberoplasty for irreparable massive rotator cuff tears.

Lee BG.  Cho NS.  Rhee YG.

Arthroscopy.  27(10):1341-50, 2011 Oct.

[Journal Article]

  • Clinical and magnetic resonance imaging results of arthroscopic full-layer repair of bursal-side partial-thickness rotator cuff tears.

Koh KH.  Shon MS.  Lim TK.  Yoo JC.

American Journal of Sports Medicine.  39(8):1660-7, 2011 Aug.

Magnífica pàgina web d’informació al pacient

L’acadèmia Americana de Cirurgians Ortopèdics i Traumatòlegs, acaba de llançar una pàgina web dedicada a difondre en llenguatge entenedor i moltes il.lustracions, informació per al pacient.

Internet està ple de llocs on consultar, però el control de qualitat és escàs. Aquesta web ens apropa de forma entenedora una llarga llista de problemes traumatològics.

Editada en anglès, també té la seva versió en castellà.

Aquest és l’enllaç: http://orthoinfo.aaos.org/

El Regne Unit investigarà les protesi de Maluc metall-metall

Les autoritats sanitàries del Regne Unit han seguit les recomanacions del Royal College of Surgeons of England i investigarà els possibles efectes adversos relacionats amb la implantació de pròtesi de maluc tipus metall-metall, on la part femoral, s’articula amb la part pèlvica mitjançant dues superfícies metàl.liques.

S’ha rel.lacionat directament aques tipus de parell de fricció amb pseudotumors i amb augments significatius d’ions metàl.lics en sang.

Històricament, aquest tipus d’implants sempre havien provocat algun tipus de recel  entre els cirurgians ortopèdics, però en els darrers anys havien experimentat un augment en la seva implantació, especialment degut al resurgiment de les “protesi de superfície”

A Balcells Centre de Traumatologia i Fisioteràpia no fem servir aquest tipus de pròtesi. Som partidaris d’articular metall amb polietilè o be articular ceràmica amb ceràmica en pacients joves.

http://www.guardian.co.uk/science/2012/mar/13/ban-metal-hip-replacements